Torneig de rugby a Stanford

[Suposo que és bona senyal que se m'acumulin les coses que us vull explicar, és que no paro! :) Ara intentaré fer memòria del finde passat, que va ser súper autèntic, i en algun moment d'aquest finde us explicaré la setmana.]

Vinyes californianes

Que com se'm va ocórrer ficar-me a l'equip de rugby? Al setembre la Tati i jo (Hola, Tati!) ens vam convertir en taurones -novates- de l'equip de rugby7 de la Pompeu, i, visto lo bueno, des de Barcelona ja vaig contactar amb l'equip de rugby de la UCSB. Entre que vaig passar per Los Angeles, que vaig estar temporalment a casa el Nil i que ara m'estic instal·lant al meu nou pis, encara no he entrenat amb elles -a veure si la setmana que ve-, però sí que vaig estar en una reunió i en un entreno, suficient perquè se m'emportessin de cap de setmana a un torneig.

San Luis Obispo Bay (crec)

Divendres havíem quedat a les 11:45 per sortir cap a Stanford (us sona la Universitat d'Stanford?), a unes 6 hores al nord. Increïblement vaig ser puntual, però la majoria de l'equip va arribar passades les 12... (Puntualitat californiana). En plan americano total, vam anar a buscar les furgos -tres furgos blanques amb el logo de la uni- i cap a la carretera. Conduïen noies de l'equip i es veu que s'ha de tenir un certificat especial per conduir aquestes furgos, però ningú el té i sembla que els era força igual. A la meva furgo anàvem una mica de canto, però la conductora (la Perla, que no acabarà la uni perquè s'ha apuntat a la Navy) deia que confiéssim en ella, que està acostumada a fer viatges llargs.

La motxilla de l'equip

Vora les 5 arribàvem a King City, parada per descansar i anar al lavabo. King City és fins ara el lloc més depriment que he vist. Ningú pels carrers, tot mig abandonat, barris de bungalows... El millor és que ningú sabia per què s'havia decidit parar allà, amb la pila de ciutats i poblets que ens havíem trobat i ens seguiríem trobant pel camí. Seguint cap a Stanford, la propera parada era a les 19:30, sopar a "Peter's Residence" amb dress code: texans foscos sense forats i part de dalt negra que cobrís les espatlles -no sexi-. Jo havia entès que ens convidaven a sopar a una residència d'estudiants d'Stanford, en plan sopar del torneig, però va resultar que el Peter és antic alumne de la UCSB -ara té com 50 anys- i havia jugat a l'equip de rugby. Doncs el bon home va preparar sopar per totes (crec que érem 25) a casa seva -una casota-! Amanida cèsar -molt habitual per aquí-, espaguetis amb tomàquet i pa amb all i mantega -ultra greixós-. I per agraïr-li el sopar li vam regalar una dessuadora dels Gauchos (nom dels esportistes de la UCSB). En plan conya, ell va dir "només amb això voleu comprar el partit?", i aquí vaig entendre que ara fa d'àrbitre i que ens arbitraria al torneig.

Camps de rugby de la Universitat d'Stanford

Cap a les 21:30 vam tornar a les furgos per anar a dormir. Jo havia entès que dormiríem en cases de noies de l'equip -perquè cap és "nativa" de Santa Barbara- però només dues (l'Ema i l'Andrea) són de per allà (Palo Alto) així que també ens van acollir amics de l'Andrea. Entre el sopar del Peter i la gent que ens va allotjar, la paraula que resumeix el finde és HOSPITALITAT. La casa on vaig dormir jo i quatre més de l'equip era la seu dels esmorzars, de manera que l'endemà a les 7:30 tot l'equip va aparèixer allà. Esmorzar de rugby: Ous, bagels (panets), fruita, llet, sucs, amanida! I a les 8:15, tothom a les furgos i cap al torneig! Arribem als camps de rugby i tot glaçadet, gebre, fred...

Oju amb la bandera i el marcador!

A nivell de torneig, no sé què pot ser rellevant. Dissabte vam jugar tres partits (un guanyat -i arbitrat pel Peter-, un perdut i un empatat) i diumenge, dos (un guanyat i un perdut). Jo vaig mirar i vaig fer moltes fotitos, però també em venia de gust saltar al camp! I quina gràcia els que havien vingut a animar! Hi havia famílies i amics de les noies, tothom vestit amb roba de la UCSB i de Gauchos! I cridaven en plan com si jugués el Barça! :) El nostre entrenador feia molta gràcia perquè anava de traje (en plan Will Smith a Men in Black), i la resta d'entrenadors duien xandall o, com a molt, texans. Quan li vaig preguntar que per què anava amb camisa i corbata, em va dir que estava creant estil i que al proper torneig tots anirien com ell. Aha...

El Marquise, l'entrenador

L'Ema, la capitana

I m'estic allargant molt... A veure... Dissabte vam sopar al fresco de Califòrnia, el Sweet Tomatoes! Celebràvem dos cumples (el de la Celina i el de la Lexi) i la norma era portar algo al cap. Jo vaig improvisar un turbant amb el mocador i la majoria duien gorres d'equips de per aquí o gorros de llana, però també hi havia coses més friquis com banyes de cèrvol, gorros de nadal o un gorro amb forma de gerra de cervesa. :) I diumenge em va venir a veure el Bryan!, ja ho vau veure al facebook. Per qui no sàpiga qui és, ell va venir a estudiar a la Pompeu el 1r trimestre i era alumne d'una profe meva, i ens vam conèixer perquè m'expliqués coses de Califòrnia i practiqués castellà. Súper maco! I l'entrenador va flipar en plan "com pot ser que et trobis coneguts per aquí?!" jajaja.

Sweet Tomatoes (no mengeu a la fila)

Diumenge després del torneig vam anar a dinar a l'In-n-out perquè jo ho conegués. Segons elles és super diferent del Mc Donalds, però a mi no m'ho va semblar tant... En fi. I altre cop a les furgos, i altre cop parem a King City, i vam arribar a Santa Barbara cap a les 21h. Tot i que no havia jugat, entre el solarro, el fred i les matinades estava super cansada! Però pitjor estaven les noies, que havien rebut òsties per totes bandes...

Una de les furgos

[I quan vaig arribar a casa, el Nil ja havia tornat! :) I ja l'he conegut una mica més, que fins llavors només l'havia vist un rato el dia que em va donar les claus de casa seva amb tota la bona fe del món. Gràcies!]