Barcelona - La Palma - Isla Vista

[Potser aquestes palmeres són una mica tòpiques, però és exactament el que es veia des de l'últim bus que he agafat avui. La foto no és meva, però algun dia d'aquests la faré.] :)

(C) Jack Elliott

Aquesta tarda he arribat a Isla Vista, el barri d'estudiants del costat de la University of California at Santa Barbara (UCSB) -on estudiaré aquest 2n trimestre-. Fins que trobi casa -esperem que aviat-, m'estaré a casa el Nil, un amic d'una amiga (la Laura) que està aquí d'intercanvi des del setembre. Gràcies, gràcies, gràcies! La casa fa molta gràcia, és tan americana que tenen una bateria al garatge! En serio! Una bateria de grup de música, eh, de rock'n'roll! Hi viuen uns quants estudiants, crec que sis, i un gos (el Gorka), i és un rollo així com una mica hippy. (Abans m'ha cridat el company d'habitació del Nil, el Culver, perquè l'ajudés a baixar del cotxe un sofà que s'havia trobat pel carrer.) Ah, i també hi ha la Cath, una noia de Hong Kong que també ha vingut d'intercanvi. La vaig conèixer per internet, buscant casa, i avui ens hem trobat a l'estació de bus de Los Angeles per viatjar juntes fins aquí. Súper maca.

Buscant la casa del Nil, Isla Vista -sense comptar les palmeres ni la platja- m'ha recordat al meu barri de Hamburg: tot ple de casetes i arbres, poca llum al vespre, voreres a mig fer o inexistents... Déja vu total. Hem arribat amb un bus des de Santa Barbara, mitja horeta, mentre vèiem la posta de sol a les cinc de la tarda, les palmeres...  :) Els carrers i les casetes de Santa Barbara semblen la part mediterrània de Port Aventura! M'ha fet tanta gràcia! La poca arquitectura que he vist -estació de busos i quatre carrers del centre- és així com súper mediterrània però artificial, i tot ple de llums de nadal i cartells de... rebaixes... Per anar a la central de busos locals hem agafat un minibús de puja i baixa fàcil -sense porta, i diria que sense vidres a les finestres-. El bus de Los Angeles (LA) ens ha deixat a l'estació de tren de Santa Barbara -no sé per què, la veritat- però ha sigut molt graciós anar amb el minibús i el conductor catxondo, un senyor així de 60 anys que parlava amb tothom i amb nosaltres, amb les maletes, doncs més encara. I la Cath no parava de repetir que li tot li semblava com un resort de vacances!

Hem sortit de LA al migdia, dues hores i mitja de bus. Des del 31 fins avui he estat a La Palma, als afores de LA, a casa d'un tiet i cosins d'un amic peruà de Cerdanyola (l'Eslí), que també estava allà amb el seu germà (el Brian) i una dotzena de familiars més, tots peruans. Així que el cap d'any va ser un altre déja vu, com quan vaig estar amb el meu ex (el Billy) a Perú. He estat tres dies menjant i bebent coses peruanes, boníssim! I nachos... A Barcelona em feien gràcia els nachos, però aquí, menys d'una setmana i ja me n'he fartat! Aquesta nit, quan el Culver ens ha preguntat què volíem per sopar, tant la Cath com jo hem demanat AMANIDA a crits i el pobre ha fotut una cara de... En serio? I nosaltres "Sí, portem quatre dies a Los Angeles menjant de tot menys amanida!" -la Cath estava en un hostal-.

En principi a La Palma només hi anava a passar el cap d'any, però com que els de British Airways no van posar la meva maleta al vol de Londres a LA, em vaig quedar un dia més -perquè me la van portar a casa l'endemà a mitja nit-. I com que el dia 2 ens vam llevar tard, ja no arribàvem al bus del migdia i em van acollir una nit més. I avui, per variar, casi perdo el bus. Quan estàvem a la carretera, autopistes de quatre carrils plenes de cotxes, furgonetes pick-up i camionarros, ho veia negre. Però la cosina de l'Eslí (la Grecia) és una crack al volante i hem arribat a l'estació dos minuts abans que marxés. Yeah!

I ara ja vaig a dormir. El Culver ens ha posat una peli de cultura americana (Office Space / Trabajo basura) però la Cath i jo ens hem adormit veient-la... Ara aquí són quarts de dues, vaig nou hores per darrere vostre -Barcelona-. I ja tinc mòbil americà, torno a tenir whatsapp! Apunteu: 0015626886294.