Pedalejant pel barri

[Pretenia ser més constant amb el blog, però crec que us haureu d'acostumar a la meva irregularitat... I se m'acumulen les coses, perquè ara us explicaré el finde, però avui ja he començat classes i donen molt de si, la verdá.]

Look típic del barri

Dissabte vaig començar el dia esmorzant llet amb cereals a l'hora de dinar. Crec que al matí havia arribat una de les noies "internacionals" que viuen aquí. Ara no recordo com es diu, però és de París. La seva companya d'habitació, la Dasom, de Korea, va arribar ahir -diumenge- i va portar uns brownies boníssims de Nova York, Fat Witch! Tornem a dissabte. Després de dinar vaig agafar la bici i me'n vaig anar a donar voltes pel barri, però quin barri! El primer que vaig fer va ser anar a veure el Pacífic. Impressiona un montón perquè la costa és com de penya-segats i hi ha escales per baixar a la sorra. I els surferos... Jajaja! Em provocaven perquè apareixien amb el neopreno, pedalejant amb una mà a la bici i l'altra a la taula de surf i jo pensava "Vamos a seguirlos, no?". Una noia d'un anunci d'una habitació, la Michelle, m'havia convidat a un picnic a un parc amb els seus amics, però entre que jo em vaig empanar mirant les onades -i els surferos- i que feia fred i el picnic va durar una horeta justa, no ens vam trobar.

Al fons, les Channel Islands

Pedalejant de punta a punta vaig arribar on s'acaba la Lagoon de la uni i comença la platja, brutal. Em creuava gent fent footing, passejant gossos, surferos que ja tornaven... Com de vacances! I tothom em deia "hey" o em saludaven acotant el cap, jo doncs "hey", welcome to California! :) I amb tot això ja se m'havien fet les cinc i havia quedat amb l'Erish, una noia dels afores de Los Angeles que també vaig conèixer per internet buscant casa. Vam fer un cafè al Silvergreens -segona visita, ja em començava a semblar habitual- i vam sortir a donar voltes pel barri -Isla Vista-. Com que la majoria de cases i pisos en lloguer tenen cartells amb el telèfon, anàvem trucant però ningú ens contestava. Al final vam desistir de trucar i al vespre l'Erish havia desistit fins i tot de buscar, perquè em va escriure dient que acceptava una habitació que inicialment pensat a renunciar.

El campus des de la Lagoon

Per sopar el Culver em convidava a un plan amb amigues i vi blanc -que li vaig comprar jo, perquè ell té vint anys i fins els 21, aigua- però jo ja tenia plan: vaig anar a conèixer la Hudy! És la meva mentora i és súper guai! Ha estat sis mesos d'intercanvi a Chile -però encara no l'he sentit parlar en castellà- i em va convidar a casa seva amb una amiga seva, la Maddie. Es van currar una lassanya que no ens vam ni acabar, però sí que ens vam acabar el vi negre espanyol que havien comprat pensant en mi -després ja els vaig aclarir que jo d'espanyola poc-. És curiós que la Hudy va acabar optant per Chile perquè de les opcions espanyoles, Barcelona li feia pal "pel tema del català" -perdona?!-, Madrid ho consideren un destí de molta festa i poca cultura -aquí no van tan errats- i Granada no li queia bé la gent que ho demanaven, o algo així. Vam acabar veient fotos de la Hudy amb el cabell ultra llarg abans d'anar a Chile, amb rastes -ultra llargues- durant l'estada a Chile i ara el porta curt -en plan curt de senyora-, perquè diu que es volia rapar però que quan va sentir la màquina es va rajar.

Diumenge em vaig tornar a enganxar als llençols. Havia quedat per veure una habitació a les tres i vaig arribar mitja hora tard... Però bé, els tios molt macos, però com que tenia més habitacions per veure, aquesta ha acabat sent la pitjor. A les sis en vaig anar a veure una altra al mateix complexe d'apartaments -més barata, però amb més gent al pis- i a les vuit vaig anar a veure la que avui he decidit que em quedo: un menjador! Jajaja :) És un pis d'una habitació on hi viu un noi, el Jordan -igual de quadrat, però blanc- i lloga el menjador. A favor: no he de compartir l'espai amb ningú i està més a prop de la uni. En contra: si entressin a robar, el primer que es trobarien són les meves coses -i a mi?!-, però bé, com que no entraran... Ahir al vespre pensava en què preferia: calma (el pis del menjador, on seríem dos vivint) o moviment (qualsevol dels altres pisos), però després de les classes d'avui crec que necessito calma per poder fer feina i viure tranquil·la, i quan vulgui moviment ja aniré a veure a algú. :)

Admirant la posta de sol des de la teulada