 |
| El sol ja es comença a pondre més tard |
Dijous passat vaig tenir aquell parcial, sí. Dues hores escrivint... Encara no sé la nota. La profe ens havia passat una guia d'estudi bastant completa i l'examen s'hi va assemblar bastant, la veritat, però -obviament- no m'havia dedicat a preparar-me les preguntes, així que a veure què passa. Com a curiositat, el paper de l'examen: No són fulls de paper normals, sinó que t'has de comprar un "blue book" o "examination book" que és com una llibreta grapada de 8 fulls -més fins que el paper d'examen de la Pompeu- i que val 40 cèntims. Es veu que és súper normal... Aha... I les notes, oju!!! A = 90-100%, B = 80-89%, C = 70-79%. I ja està, o sigui que s'aprova amb un 7! Però treure una C és fatal, eh! Un dels meus companys de pis, l'Stanley, ha tret una C en un parcial i està com súper enfadat. M'han dit que hi ha profes que posen D (60-69%) i ho consideren aprovat... Però no sempre... Així que som-hi! A pujar la mitjana!
El cap de setmana va començar dijous amb un concert a la uni, en plan de peli total. A l'entrada ens van checkejar com quan pites a l'aeroport... -Americans...- El primer grup, Dante Elephante, crec que era indie-rock d'aquest que està de moda. No sonava malament i regalaven CDs, així que ja us ho posaré al cotxe algun dia. :) I el segon, Poolside, era com chill out en directe i cada cop que canviaven de cançó tallava el rotllo que t'hi cagues, però sonaven molt guai -tot i que no regalaven res-. A més, com que els concerts eren gratis no hi havia pasta per llogar el bar, així que una font d'aigua i tira milles. Però va ser arribar a casa i trobar-me una festa improvisada entre el meu company d'habitació, el Nick, un altre del pis, l'Stanley, i el seu millor amic, el Fabian (que és nòvio d'una noia de l'equip de rugby, la Celina). Atenció a la barreja de birra i suc de taronja, perquè passi millor quan ja en portes unes quantes...
 |
| Dante Elephante |
Divendres no tinc classe, així que no sé què vaig fer, però res de profit. A la nit sí, era el cumple de la Bella -una alemanya- i feia una festeta... (Reunió d'internacionals a casa seva.) I dissabte, dormir fins les tantes, Skype amb els papis, intent de fer deures i una altra festeta -americana-. Uns primers beures a casa l'Andrew, un amic dels meus companys de pis, i, després de perdre la Berenice (una noia súper maca que em fa classes d'anglès gratis com a pràctiques d'una assignatura d'ensenyament d'anglès), una mica de callejeo -de casa en casa- per Isla Vista... I se'ns van fer les 3 -que aquí és súper tard- i vam acabar fent uns burritos i uns nachos a l'últim bar -mexicà- obert (com qui fa un kebab a Nou de la Rambla o un frankfurt al Caníbal).
Diumenge va ser un dia de profit! Per fi!!! De bon matí amb l'Stanley i el Fabian vam anar a veure el documental Revolution, guanyador del Premi de Justícia Social del Festival Internacional de Cinema de Santa Barbara. (Gratis, perquè les millors pelis del festival les passen gratis al cap de dues setmanes.) I després, a llegir i a fer deures tota la tarda. Per sort, estava al Coffee Cat, una cafeteria súper xula. Aquí és típic anar a estudiar a la cafeteria, en plan que et demanes un cafè ben gran (amb llet, xocolata blanca i nata) i et passes quatre o cinc hores entre articles i apunts.
 |
| Coffee Cat, Santa Barbara |
I res, dilluns torna a a començar la setmana, dimarts segueix, i fins avui tot normal. No sé si us he dit que vaig a l'escola McKinley els dilluns i els dimecres i que és súper guai! Avui, com que demà és Sant Valentí i ho celebren com el Nadal i el Halloween, ens hem passat l'estona fent postals amb cors i decorant unes bosses de paper on demà hi posaran els regalets. Fins i tot la classe estava decorada! Llàstima que demà no puc anar a la festa!
[I ara m'anava a posar el pijama, però... On està el pijama? Merda, fa com dues hores que havia posat la rentadora i me n'havia oblidat! Pájara...]
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina