Equador californià

[Definitivament torno el 30 de març -arribant a Barcelona el 31-, per tant, estic a la meitat d'aquesta "maravillosa, espectacular" experiència. Realment és molt millor del que m'esperava; he conegut gent súper, súper maca, interessant, autèntica. L'estereotip americà, californià -whatever- és tan previsible que simplement l'esquives i ja està, tot i que també tenen la seva gràcia...]

Ellwood Beach

Demà a les 8h hem d'estar a l'oficina del Marquise, l'entrenador de rugby, per analitzar el partit d'ahir contra la UCLA. Vam perdre molt... Crec que a la primera meitat només vam fer un assaig -mentre elles ens passaven la mà per la cara- i a la segona part vam estar molt millor i vam escurçar distàncies amb tres assajos més, però no va ser suficient. El partit va ser a l'estadi, amb grades, llums, banqueta i potser per això jo estava més nerviosa, i quan a la segona part l'entrenador em va dir "Sílvia, quan estiguis preparada entres al lloc de la Spencer", li vaig contestar "Vale, un moment, encara no". Però llavors no sé què va passar que em va dir "Va, ara, tira". Així que sí, ahir em vaig estrenar amb l'equip A! Però l'intent de remuntada de la segona part no té res a veure amb la meva aparició, eh! (No ens flipem.) Després del partit, socialització amb les de la UCLA: festa amb pizza i birra a casa la Lauren, una de les nostres. Quan van arribar les cançons hooligans, vaig parar més atenció i em vaig començar a aprendre algunes lletres!

Monarch Butterfly

Avui al migdia jugaven els nois i com que ells ens van venir a animar ahir (Com mola quan des del terreny de joc sents com canta la teva afició!!!), nosaltres hi hem anat avui. També han perdut, tot i que per menys, i el 22, que ningú sabia com es deia, ha fet un partidàs! Quan animàvem el nòvio de la nostra capitana cridàvem "Jonny", però al pobre 22 li tocava sentir "twenty-two"! Després havia quedat amb la Cath, la de Hong Kong -per si us sona- per anar a la platja tot passant per una reserva de papallones. Tant ahir com avui ha fet una calor i un solarro que esperem que duri!

Compteu les papallones!

Pedaleja que pedalejaràs -i preguntant a diferents persones- hem acabat trobant les papallones. Com que alguns dels internacionals m'havien dit que ells no n'havien vist, m'esperava veure'n potser alguna, però no gaires. Ara bé, un cop érem al bosc d'eucaliptus on hi ha la reserva, com a mínim n'hem vist un centenar. Segur que moltes més, impossibles de comptar. Era mirar amunt, i veure'n unes quantes per aquí, unes quantes per allà. Totes eren de la mateixa espècie, així taronges, la qual cosa m'ha decebut una mica (perquè jo em pensava que en veuríem de tots colors, formes i mides). Però aquell indret és tan relaxant! -Algun dia que tingui temps hi tornaré amb un llibre i un te, i que passin les hores.- Després hem baixat a la platja, però ja feia una mica de rasca així que no ens hem banyat. Ha sigut més tipus caminar per la sorra, agafar petxines (i musclos i una pedra súper xula) i fer fotos als animals amb què ens anàvem creuant. :)

Pensàvem que eren gavines, però no.

Al vespre hem tingut un petit meeting de motivació -perquè demà a les 11h juguem un altre cop contra les que ens van guanyar a Arizona- i després, a casa, hem fet "banana bread" (una espècie de coca amb gust de plàtan) amb la Chelsea i l'Stanley, dos dels meus companys de pis. Abans de venir aquí crec que ni n'havia sentit a parlar, del banana bread! I ara és com una cosa tan normal... Paral·lelament l'Stanley -que té arrels búlgares i que està intentant aprendre a cuinar plats típics- es currava una sopa de pèsols, ceba i pollastre boníssima. I després d'endreçar la cuina -que per fi torna a brillar, després de dos dies d'acumulació de plats a la pica-, d'experiments científics amb una palangana d'aigua i de fer-la petar una mica, avui som responsables i no sortim, i demà intentarem aprofitar el dia (uns estudiant, altres jugant a rugby). Bona nit!

Les muntanyes de Santa Ynez, el bosc de les papallones i algú que cavalca cap a casa.