L'hivern ja ha passat

Avui escric l'última entrada d'aquest blog. D'alguna manera volia posar-hi fi, tot i que el deixaré obert per sempre més -o fins que els de blogger pleguin. Hauria d'haver dit que a última hora se'm va ocórrer presentar aquest blog al concurs de Sant Jordi de la UPF... I avui he recollit l'accèssit (i la corresponent targeta de 100€ per gastar a l'FNAC!). Gràcies!!! :)

Del cap de setmana a San Diego fins ara ha plogut molt... (A Califòrnia potser no tant, però a Cerdanyola ja us dic jo que sí...) Han passat tantes coses! Ara mateix tinc la sensació que ja en fa un any, de tot això... Però només en fa 3 setmanes!!!

Així ràpid, les dues últimes setmanes a la uni van ser força estressants... Molts treballs, algun examen... Moltes lectures... Moltes hores de biblioteca... Però va valdre la pena perquè he tornat a casa amb tres excel·lents i un notable que m'alegraran la mitjana. ^^

L'última setmana va coincidir amb la Setmana Santa d'aquí i la Marta -ma germana- va venir a descobrir Califòrnia. Val a dir que potser durant aquella setmana vam veure més de Califòrnia que en els tres mesos que havia viscut allà... Vam llogar un cotxe (automàtic, brutal!) i vam seguir la Pacific Highway de Santa Barbara a San Francisco, parant a Monterey, Santa Cruz, Big Sur i altres poblets i outlets que ens anàvem trobant pel camí.

La valoració de l'estada és molt i molt positiva. Si heu seguit el blog, ja sabeu que he estat de perles i que tot m'ha anat més o menys genial! Us deixo amb els colors que veia cada dia, acostumada sense adonar-me'n, i que ara a vegades fins i tot trobo a faltar...

Vaig en bici i el sol es va ponent a Isla Vista

San Diego

[És diumenge, des de les 10 que estic a la biblio. A tope! Aquesta setmana hem tingut les últimes classes i la que ve són exàmens finals. Només en tinc un, dimecres, però vaia tela!!! Ara estic fent feina endarrerida de l'assignatura Recerca en Ensenyament i Aprenentatge en Contextos Socioculturals -per la qual he fet de voluntària a l'escola McKinley-, que els profes són bona gent i ens deixen entregar coses fins demà a la tarda. I encara em quedarà, per divendres, el treball final -basat en les meves observacions a l'escola...]

Avui no escriuré gaire més, ho sento. Us deixo amb unes quantes fotos de San Diego perquè la boira ha decidit envair Isla Vista i tenia ganes de veure el sol i recordar la caloreta que vam tenir el finde passat. :) Ah, la noia de les fotos és la Berenice!

Concentració. (I vam acabar perdent 15-10)

Vaig jugar tota la 2a part! (Ja pillo algo de rugby XV)

Base Naval de Coronado Island des del port

(L'original és una foto de l'acabament de la 2a GM)

¡Pero qué gafas más monas! (Llàstima que valien $10...)

Una mica de festa per Gaslamp ^^

Què voleu fer abans de morir?

Jugant a tirar cordes amb pes a les puntes... Emocionant...

La crack! (Info de San Diego en 20min de bus)

El transport gratis del Balboa Park

Amèrica

- Donations accepted. / - Ok. (I ens pirem)

Atenció, els nens no vigilats seran venuts al circ.

sol solet! sol solet! sol solet!

L'únic animal que vam veure del San Diego Zoo

Des del tramvia que arriba a la frontera (Al fons, Tijuana)

San Diego és ports, bases navals, exèrcit, marines...

Contrastos de San Diego

I una tornada en tren que va valdre molt la pena :)

Happy Women's Day!

[Ara aniré a dormir i demà me'n vaig de finde a San Diego! L'excusa és que dissabte al matí tenim partit -de rugby- contra les dels llacets roses... Oju!]

Flors de mostassa

Començo amb aquestes flors perquè 1. es poden menjar i 2. envaeixen la costa californiana. Un divendres, ara no sé si el passat o l'anterior, vam anar a arrancar-ne durant tot el matí per protegir la Californian Poppy, una flor taronja molt típica d'aquí. Era un "fundraising" de l'equip de rugby, que vol dir que per estar-nos de 9h a 12h arrancant flors, "algú" ens va pagar i l'equip va guanyar crec que $250 (i nosaltres, esmorzar gratis i una cantimplora de regalo!).

Bé, com esteu? Mai us ho pregunto, però espero que, malgrat el fred, estigueu tots bé! I no us queixeu, que després de sol solet i caloreta aquí ha tornat a venir el ventet i la plugeta... Bfff! Avui hem entrenat passades per aigua i ara crec que cau un diluvi força contundent... En fi... Coses de l'hivern, no? :) Després de l'entreno m'he trobat amb la Irene, que m'esperava al "Palau Gaucho" per veure l'últim partit de l'equip masculí de bàsquet a casa! És que són tan friquis! Entre les cheerleaders he trobat cares conegudes: una noia de la classe de teatre (que ja sabia que era cheerleader) i una altra de la classe d'educació (que no té gaire pinta de cheerleader, sembla com irlandesa). A les unis americanes els esports són la clau; més o menys tothom està en algun equip o coneix a algú o algo... I la UCSB és famosa pel futbol no americà i pel bàsquet! I, sorprenentment, no tenim equip de futbol americà! Cosa rara!

Veieu la banda de música i les cheerleaders?!

Aquesta setmana he fet tantes hores de biblioteca... Finalment sembla que sí que he vingut a estudiar... Moltes hores vol dir: dilluns fins les 5 i pico del matí, dimarts no vaig ni dormir i ahir fins les 4... Se m'acumula la feina, i com que tinc un profe bonachón que em deixa entregar les coses tard perquè sóc guiri, se m'han acumulat unes 150 pàgines de lectures... Vamos! Ni llegint pàgina sí - pàgina no m'ho treuré de sobre... Així que paciència. I com a la Pompeu, fem trimestres. La setmana que ve és l'última setmana de classe -setmana 10- i la següent són exàmens, però només en tinc un! Bien!!! (Cosa que vol dir que també tinc algun treball... Yeah...)

Santa Barbara des de l'escola, la vista preferida de la Yoselynn

I oh, divendres passat va ser el dia nacional de la lectura! -Sí, dies nacionals per tot! Aquest és potser equiparable a Sant Jordi?- No em tocava anar a l'escola, però hi vaig anar perquè tenia bona pinta (i havia de recuperar hores de voluntariat). Dimecres la profe m'havia explicat que els nens anirien amb pijama i que no hi hauria classe normal, sinó que tot el dia llegirien i farien coses poc habituals. Mai us he dit l'horari dels nens, no? Entren a les 8:20, esmorzen tots junts abans de començar a fer classe, fan classe fins crec que les 11h, mitja hora de pati, classe fins les 12h, mitja hora per dinar i classe fins les 14:20. Així que jo vaig arribar a l'hora del pati, amb els pantalons del pijama (grisos amb estrellitas blanques) i els nens no es creien que fossin de pijama, deien que eren normals! (perquè els seus pijames eren de la hello kitty, spiderman, toy story, tortugues ninja...) Aquí és igual com vagis pel carrer; jo vaig anar amb el pijama des de casa, al bus i tot, i absolutament ningú em va mirar raro. La primera vegada que vaig veure un adult en pijama em va sobtar; va ser el dia que em vaig comprar el mòbil, en una botiga tipus media markt. Però ara ja...

Google o uns quants personatges de les històries del Dr. Seuss

Total, que el dia de la lectura vaig descobrir el Dr. Seuss! Brutal! Va ser un escriptor de contes infantils que tenen tanta gràcia! Dels anys '60, '70... Són com poemes, així com una mica amb cantarella, amb enginy i certa intel·ligència. No n'he trobat cap traducció al català... Hola? Traductors?! Què espereu?

Una mica de teatre

[Yay! Que guai! La Marta ja té vol! Bieeeen!!! En menys d'un mes estarà aquí! -Uff, això ja s'acaba...- Sort que em ve a buscar, que si no, potser no torno... jajaja]

ART NOT WAR - Ellwood Beach

Novament la constància deu ser en algun altre lloc, però no en aquest blog. Així ràpid... Fa dos findes... Vam guanyar de pallissa fa dos diumenges a les d'Arizona i vaig tornar a jugar i no vaig fer res especial, però em diuen que jugo bé... :) Si divendres havíem perdut 24-52 contra la UCLA... Diumenge vam guanyar 45-6 contra la University of Arizona! Vamos!!! Voleu un resum del finde? Mireu aquest vídeo: https://vimeo.com/60153634

Sol solet :)

I la setmana passada... Dilluns va tornar a ser festa! President's Day! I el sol solet (solarro) i la caloreta del finde es van difondre amb una mica de pluja i vent dimecres i dijous... Tanta pluja i tant vent que dijous al matí em va fer mandra anar a classe... (Uix, primera classe que em saltava de forma totalment intencionada! I dic primera, perquè abans d'ahir a la tarda també em va atacar la mandra... Però ja està, ja torno a estar on fire!)

Però bé, per què "Una mica de teatre"?! A part de per fer veure que estava malalta i no anar a classe ni a entrenar perquè plovia, perquè dijous passat vam fer la primera actuació de la classe de Teatre Chicano! Sí, sí, amb públic! Em sento com si treballés a l'improshow! Una mica menys pro, perquè tot i que lo nostre també és improvisació, portem assajant des del gener i tenim les escenes més o menys preparades... Però no hi ha guió, així que nervis, nervis, nervis! I a veure, una mica més cutre, perquè el públic ni pagava ni estava allà voluntàriament, sinó que són estudiants que treballen en òrgans de govern de la uni -en plan consell d'estudiants, m'imagino- i la nostra actuació formava part del seu programa de formació. Els temes de les nostres impros són "igualtat" i "assetjament sexual", i després d'una impro d'uns 5-7 minuts, una senyora (que treballa a l'oficina d'igualtat i assetjament sexual) modera un debat. Tornarem a actuar la setmana que ve i l'altra, tan dimarts com dijous!

I la setmana passada doncs ja està... Una mica de festa per aquí, festa per allà... I diumenge vam tornar a jugar, aquest cop contra la UCSD. Havíem de tornar a guanyar de pallissa (deien 100-0), però les coses es van complicar una mica... Tot i que vam acabar guanyant! (No com el Barça... jajaja) Les de San Diego l'any passat van trencar dues jugadores de les nostres: la Lauren es va haver d'operar del turmell i la Christine, del genoll. Llavors el partit tenia aires de revenja, i a sobre les paies portaven llacets fúxies a la cua!!! Així que el crit de guerra va ser quelcom semblant a "Arranquem tots els llaços! Tots els llaços roses al terra!" Però la cosa es va acabar quan una de les seves, després de ser placada, no es va aixecar... I va començar a tremolar i convulsionar i va venir l'ambulància i se la van endur... Pfff... Però ens consta que ja està bé. Ah, i vam guanyar 28-17... Una mica justet.

Veieu els llacets roses? (c) UCSB Women's Rugby

I ja us deixo, que ja he deixat passar un bus i no en vull deixar passar cap altre! M'esperen a l'escola McKinley! :)

Equador californià

[Definitivament torno el 30 de març -arribant a Barcelona el 31-, per tant, estic a la meitat d'aquesta "maravillosa, espectacular" experiència. Realment és molt millor del que m'esperava; he conegut gent súper, súper maca, interessant, autèntica. L'estereotip americà, californià -whatever- és tan previsible que simplement l'esquives i ja està, tot i que també tenen la seva gràcia...]

Ellwood Beach

Demà a les 8h hem d'estar a l'oficina del Marquise, l'entrenador de rugby, per analitzar el partit d'ahir contra la UCLA. Vam perdre molt... Crec que a la primera meitat només vam fer un assaig -mentre elles ens passaven la mà per la cara- i a la segona part vam estar molt millor i vam escurçar distàncies amb tres assajos més, però no va ser suficient. El partit va ser a l'estadi, amb grades, llums, banqueta i potser per això jo estava més nerviosa, i quan a la segona part l'entrenador em va dir "Sílvia, quan estiguis preparada entres al lloc de la Spencer", li vaig contestar "Vale, un moment, encara no". Però llavors no sé què va passar que em va dir "Va, ara, tira". Així que sí, ahir em vaig estrenar amb l'equip A! Però l'intent de remuntada de la segona part no té res a veure amb la meva aparició, eh! (No ens flipem.) Després del partit, socialització amb les de la UCLA: festa amb pizza i birra a casa la Lauren, una de les nostres. Quan van arribar les cançons hooligans, vaig parar més atenció i em vaig començar a aprendre algunes lletres!

Monarch Butterfly

Avui al migdia jugaven els nois i com que ells ens van venir a animar ahir (Com mola quan des del terreny de joc sents com canta la teva afició!!!), nosaltres hi hem anat avui. També han perdut, tot i que per menys, i el 22, que ningú sabia com es deia, ha fet un partidàs! Quan animàvem el nòvio de la nostra capitana cridàvem "Jonny", però al pobre 22 li tocava sentir "twenty-two"! Després havia quedat amb la Cath, la de Hong Kong -per si us sona- per anar a la platja tot passant per una reserva de papallones. Tant ahir com avui ha fet una calor i un solarro que esperem que duri!

Compteu les papallones!

Pedaleja que pedalejaràs -i preguntant a diferents persones- hem acabat trobant les papallones. Com que alguns dels internacionals m'havien dit que ells no n'havien vist, m'esperava veure'n potser alguna, però no gaires. Ara bé, un cop érem al bosc d'eucaliptus on hi ha la reserva, com a mínim n'hem vist un centenar. Segur que moltes més, impossibles de comptar. Era mirar amunt, i veure'n unes quantes per aquí, unes quantes per allà. Totes eren de la mateixa espècie, així taronges, la qual cosa m'ha decebut una mica (perquè jo em pensava que en veuríem de tots colors, formes i mides). Però aquell indret és tan relaxant! -Algun dia que tingui temps hi tornaré amb un llibre i un te, i que passin les hores.- Després hem baixat a la platja, però ja feia una mica de rasca així que no ens hem banyat. Ha sigut més tipus caminar per la sorra, agafar petxines (i musclos i una pedra súper xula) i fer fotos als animals amb què ens anàvem creuant. :)

Pensàvem que eren gavines, però no.

Al vespre hem tingut un petit meeting de motivació -perquè demà a les 11h juguem un altre cop contra les que ens van guanyar a Arizona- i després, a casa, hem fet "banana bread" (una espècie de coca amb gust de plàtan) amb la Chelsea i l'Stanley, dos dels meus companys de pis. Abans de venir aquí crec que ni n'havia sentit a parlar, del banana bread! I ara és com una cosa tan normal... Paral·lelament l'Stanley -que té arrels búlgares i que està intentant aprendre a cuinar plats típics- es currava una sopa de pèsols, ceba i pollastre boníssima. I després d'endreçar la cuina -que per fi torna a brillar, després de dos dies d'acumulació de plats a la pica-, d'experiments científics amb una palangana d'aigua i de fer-la petar una mica, avui som responsables i no sortim, i demà intentarem aprofitar el dia (uns estudiant, altres jugant a rugby). Bona nit!

Les muntanyes de Santa Ynez, el bosc de les papallones i algú que cavalca cap a casa.

Happy Valentine's Day!

[Ja torna a fer una setmana de l'última entrada... Quina poca constància... Ho sento... I perdoneu-me les fotos, qualitat màxima del mòbil...]

El sol ja es comença a pondre més tard

Dijous passat vaig tenir aquell parcial, sí. Dues hores escrivint... Encara no sé la nota. La profe ens havia passat una guia d'estudi bastant completa i l'examen s'hi va assemblar bastant, la veritat, però -obviament- no m'havia dedicat a preparar-me les preguntes, així que a veure què passa. Com a curiositat, el paper de l'examen: No són fulls de paper normals, sinó que t'has de comprar un "blue book" o "examination book" que és com una llibreta grapada de 8 fulls -més fins que el paper d'examen de la Pompeu- i que val 40 cèntims. Es veu que és súper normal... Aha... I les notes, oju!!! A = 90-100%, B = 80-89%, C = 70-79%. I ja està, o sigui que s'aprova amb un 7! Però treure una C és fatal, eh! Un dels meus companys de pis, l'Stanley, ha tret una C en un parcial i està com súper enfadat. M'han dit que hi ha profes que posen D (60-69%) i ho consideren aprovat... Però no sempre... Així que som-hi! A pujar la mitjana!

El cap de setmana va començar dijous amb un concert a la uni, en plan de peli total. A l'entrada ens van checkejar com quan pites a l'aeroport... -Americans...- El primer grup, Dante Elephante, crec que era indie-rock d'aquest que està de moda. No sonava malament i regalaven CDs, així que ja us ho posaré al cotxe algun dia. :) I el segon, Poolside, era com chill out en directe i cada cop que canviaven de cançó tallava el rotllo que t'hi cagues, però sonaven molt guai -tot i que no regalaven res-. A més, com que els concerts eren gratis no hi havia pasta per llogar el bar, així que una font d'aigua i tira milles. Però va ser arribar a casa i trobar-me una festa improvisada entre el meu company d'habitació, el Nick, un altre del pis, l'Stanley, i el seu millor amic, el Fabian (que és nòvio d'una noia de l'equip de rugby, la Celina). Atenció a la barreja de birra i suc de taronja, perquè passi millor quan ja en portes unes quantes...

Dante Elephante

Divendres no tinc classe, així que no sé què vaig fer, però res de profit. A la nit sí, era el cumple de la Bella -una alemanya- i feia una festeta... (Reunió d'internacionals a casa seva.) I dissabte, dormir fins les tantes, Skype amb els papis, intent de fer deures i una altra festeta -americana-. Uns primers beures a casa l'Andrew, un amic dels meus companys de pis, i, després de perdre la Berenice (una noia súper maca que em fa classes d'anglès gratis com a pràctiques d'una assignatura d'ensenyament d'anglès), una mica de callejeo -de casa en casa- per Isla Vista... I se'ns van fer les 3 -que aquí és súper tard- i vam acabar fent uns burritos i uns nachos a l'últim bar -mexicà- obert (com qui fa un kebab a Nou de la Rambla o un frankfurt al Caníbal).

Diumenge va ser un dia de profit! Per fi!!! De bon matí amb l'Stanley i el Fabian vam anar a veure el documental Revolution, guanyador del Premi de Justícia Social del Festival Internacional de Cinema de Santa Barbara. (Gratis, perquè les millors pelis del festival les passen gratis al cap de dues setmanes.) I després, a llegir i a fer deures tota la tarda. Per sort, estava al Coffee Cat, una cafeteria súper xula. Aquí és típic anar a estudiar a la cafeteria, en plan que et demanes un cafè ben gran (amb llet, xocolata blanca i nata) i et passes quatre o cinc hores entre articles i apunts.

Coffee Cat, Santa Barbara

I res, dilluns torna a a començar la setmana, dimarts segueix, i fins avui tot normal. No sé si us he dit que vaig a l'escola McKinley els dilluns i els dimecres i que és súper guai! Avui, com que demà és Sant Valentí i ho celebren com el Nadal i el Halloween, ens hem passat l'estona fent postals amb cors i decorant unes bosses de paper on demà hi posaran els regalets. Fins i tot la classe estava decorada! Llàstima que demà no puc anar a la festa!

[I ara m'anava a posar el pijama, però... On està el pijama? Merda, fa com dues hores que havia posat la rentadora i me n'havia oblidat! Pájara...]

Pels deserts d'Arizona

[Pretenia passar-me la nit a la biblio perquè demà tinc un parcial, a part d'un munt de feina mig endarrerida, però he trobat altres coses més interessants a fer i encara estic perdent el temps. Així que l'acabo de perdre una mica més, us explico el finde i em poso a estudiar.]

Hores i hores de carretera

Divendres, amb la calma, em vaig presentar un quart d'hora tard a les furgos, però seguint el ritme californià no vam sortir fins dues hores després de l'hora prevista. Rumbo sur, vam passar per Los Angeles (i vam fer caravana a les autopistes de sis carrils que surten a Españoles por el mundo), vam passar per un llac -famós- d'aigua salada, vam parar a posar benzina a un casino al mig del desert, vam seguir entre desert, palmeres i altiplans (Grand Canyons no tan grans), i vam arribar a sopar a casa de la Spencer a El Centro -encara a Califòrnia-, on l'hospitalitat americana ens va rebre amb un sopar mexicà (nachos, guacamole, salses picants, patates amb formatge, mongetes negres, tacos de vedella i pollastre), boníssim! La Spencer ens va explicar que la seva família viu allà perquè quan el seu besavi era jove va fugir de no sé on cap a San Diego, però es va quedar sense diners ni gasolina a El Centro. Pim pam.

El Morongo (casino, hotel resort, spa) al mig del desert

Després de sopar, al lavabo i cap a les furgos: Encara ens quedaven quatre hores de viatge! Desert, desert, desert, més desert... (Durant el cap de setmana el Marquise -l'entrenador- em va intentar explicar que als Estats Units només val la pena viure a la costa, ja sigui est o oest, perquè al mig no hi ha res, al sud fa calor i al nord fa fred. Unes conclusions molt californianes...) Finalment, després de més de 10 hores de viatge -la majoria de les quals vaig dormir, tot i que també hi va haver moments de hits com Baby Girl, Skater Boy, Give me baby one more time o Someone like you- vam arribar a l'hotel de Tucson on les 22 jugadores ens allotjaríem en 3 habitacions. Olé tu! Sort que la recepcionista ens va deixar esmorzar gratis a totes (esmorzar de bufet, eh!) i vaig poder dormir en un sofà llit.

Cactus per tot arreu

Dissabte, després d'esmorzar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, concentració a la piscina de l'hotel. Però no per banyar-nos, sinó en plan que l'entrenador parlava (motivació, estil de joc, alineacions) i nosaltres vam dir els nostres 3 objectius del cap de setmana! Vamos! I a les 9 sortíem cap a la University of Arizona, que després d'una hora de donar voltes algú ens va dir que el camp de rugby estava en un altre lloc. Increïblement, era de gespa natural! Primera -i última- gespa verda fresca que veuríem a Arizona. Com que no m'havien dit a les alineacions, no em vaig canviar, i amb aquestes que el Marquise em mira i em diu "Tu què, no penses escalfar?" i jo "Em pensava que no jugava" i ell "Això no se sap mai" i jo, per dins, "Ai que em farà sortir i la liaré...". Amb l'excusa que ens havíem passat tot el divendres a la carretera i que havíem escalfat poc perquè ens havíem perdut, la derrota no va ser tan greu. I llavors, a la meitat de la segona part, el Marquise ens crida a les suplents perquè comencem a escalfar. Resulta que érem l'equip B i que jugàvem després, rugby 7 o 10 depenent de quantes noies tinguessin disponibles l'altre equip. Va acabar sent rugby 10 i les vam apallissar! I així graciós, en un moment que no sé què vaig fer i que l'arbitre em va dir algo que no vaig entendre, li vaig dir "Perdoni, és que sóc d'Espanya i no l'he entès" i em va dir "Ah, un bon lloc per anar de vacances".

Concentració abans del partit

Després del partit, socialització amb l'equip contrari. És a dir: Fiesta en el parque! Ens van portar entrepans del Subway i begudes energètiques, i després va aparèixer la birra, però el Marquise no ens va deixar beure perquè l'endemà teníem partit. Hola?! I després de jalar, a cantar cançons! Brutal! En plan hooligan total, coses tipus "Estribord qui guanya, qui guanya" -no per la lletra, sinó pel ritme- i una cançó boníssima que comença tipus "La Masovera" (dilluns tal, dimarts qual, etc.) fins que arriba a diumenge i toca anar a missa i comencen a fer rimes amb Jesús: Que si Jesús no pot jugar a rugby perquè té forats a les mans, que si no pot  jugar perquè és jueu i no paga la quota, que si Maria no pot jugar perquè no ha tocat una bola en sa vida... Us juro que em pixava de riure!!! I per fer les rimes és en plan "Camarero, camarero", qui vol dir la propera rima es posa la beguda al cap i la resta l'assenyalen amb el colze!

Les Arizona Wildcats preparant el dinar

Acabada la socialització, tornem a les furgos i cap a Tempe! Desert, desert, desert i més desert... I aquest cop no hi havia hotel i vam dormir en una sala d'estudi d'una residència d'estudiants. Aha... No cal que us digui que, tot i haver-hi moqueta, estava dur, dur, dur... I em vaig llevar (ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora) que no podia moure el coll. En fi. Anem cap al camp de rugby i... On és la gespa? De lluny semblava un camp de sorra, terra, males herbes, i de prop va resultar que era de gespa seca. Aha... Aquest cop l'equip A va guanyar còmodament, tot i anar caient lesionades fins el punt que l'entrenador em va cridar a mi per entrar al camp, però com que encara no surto a la llista oficial (perquè tot això ja era lliga universitària oficial) no vaig poder jugar amb l'A. Però vaig sortir a jugar amb el B -altre cop rugby 10-, i caram que grans que eren les noies de l'altre equip! Les placàvem i no queien a terra! I ens hi tiràvem a sobre i tampoc! I ens van guanyar. A favor meu un xut que vaig fer en un moment de pànic -perquè em veia les noies a sobre- pel qual em van felicitar. En contra, un genoll pelat i blaus als malucs i als braços... Amb il·lusió!

Un camp de rugby amb gespa seca i palmeres

I després de la batalla, socialització! Ens van convidar a casa d'una de les noies i vam improvisar una festa al jardí. Brutal el moment que van aparèixer tres d'elles carregades amb caixes de pizza! Esto es América! I aquí sí que hi havia birra, i tequila, però estava tan feta caldo que ni em va venir de gust. Vam tornar a cantar i, a més, vam batejar les novates de l'altre equip (crec que no us ho he dit, eren la State University of Arizona) i la nostra millor jugadora del cap de setmana, la Yarvoh. Com les vam batejar? A Sant Hilaris, bevent d'una bota (bamba) de rugby. Però atenció, tornàvem a tenir 10 hores de viatge per davant... Així que vam anar desfilant i em vaig adormir ràpidament a la furgo. Em vaig llevar quan creuàvem la frontera -al mig del desert- entre Arizona i Califòrnia. Que estranya la sensació de sentir-me a casa al llegir "Welcome to California".

La Yarvoh, la millor jugadora del finde

I per acabar el finde amb una mica d'emoció, ens estàvem quedant sense gasolina al mig del desert! I els buscadors dels iPhones indicaven que les gasolineres més properes estaven a una hora de viatge! Jo que condueixo habitualment amb la llum de la reserva encesa, mai havia patit tant! Però com que això és Amèrica, abans de quedar-nos tirades va aparèixer un museu de metralladores, tancs i avionetes de l'exèrcit amb una gasolinera (sí, sí, allà al mig del desert). I com que diumenge va ser la Super Bowl (la final de la lliga de futbol americà), vam mirar una mica del partit a la cafeteria del museu de l'exèrcit. Surrealista, però això deu ser Amèrica.

Desert, desert, desert i més desert.

Un mes fora de casa

[Us escric súper ràpid perquè són quarts de quatre de la matinada i demà a les 10 surten les furgos cap a Arizona! Sí, un altre finde de rugby! Aquest cop no és un torneig, és lliga oficial. Dissabte juguem a Tucson contra la University of Arizona i diumenge, a Tempe contra la Arizona State University. GO GAUCHO GIRLS!!!]

No, no estem surfejant el Pacífic... Ara fa un mes de la festa! :) Gràcies! :*

Els dies passen tan ràpid! Em sap greu tenir el blog un mica abandonat... Però és que no paro, ja sabeu que no sé com sempre acabo fent mil coses... Doncs bé, dimecres passat us vaig deixar que me n'anava al Goleta Boys and Girls Club, a fer de voluntària al Club Proteo. És un projecte de la meva uni que pretén que els nens aprofitin la tarda, i la cosa és que els nens van allà a jugar i a millorar les seves habilitats informàtiques. Els voluntaris els havíem d'ajudar i si feien una història multimèdia amb power point, havíem d'omplir una fitxa. La majoria, però, res de posar-se a escriure històries. Jajaja! Em va molar molt un joc del Bob Esponja que serveix per aprendre a mecanografiar, volia jugar-hi (però no podia perquè jo no estava allà per jugar... Jolines!). Quan vaig marxar, la sensació va ser bastant de caos... I no sé fins a quin punt, d'haver perdut una mica el temps...

El finde passat vaig relacionar-me amb gent internacional! Jajaja! Crec que els estava evitant amb la intenció de nodrir-me de vida americana, però hi havia sopar intercultural a la uni i no hi podia faltar la truita de patates ni el pa amb tomàquet! Les catalanes ens vam trobar a casa la Carlota i la Irene es va currar la truita, tot s'ha de dir. Jo vaig torrar el pa, que va quedar massa torrat, però amb el tomàquet va millorar bastant. Per fi vaig conèixer en persona l'Ana i la Laia, dues barcelonines que estudien a Maastricht i amb qui m'havia escrit bastant per trobar pis. Ens vam presentar al sopar com dues hores més tard i ja gairebé ni quedava menjar dels altres països, així que vam menjar truita (nyami!) i creps amb compota de poma d'uns alemanys, el Markus i la Bella, amb ajuda d'un xilè, el Carlos. I on hi ha espanyols, hi ha farra assegurada! Així que va ser un finde de molta ressaca i molta Anatomía de Grey.

McKinley Elementary - Santa Barbara

Dilluns em tocava voluntariat a la McKinley, i mola mazo! És una escola bastant gran i la classe semblava la peli de la Matilda! Tot súper decorat, experiments... És curiós que tant la profe (Miss Daisy) com la majoria dels 20 alumnes són bilingües espanyol mexicà - anglès, i hi havia un nen que ha arribat després del nadal i que no s'entera de ná, però tothom li tradueix tot. No sé a quin curs estic, però crec que els nens tenen 9 anys. I un altre dia us en parlaré més, perquè em va agradar tant que vaig demanar de deixar el Club Proteo i fer en aquesta escola les 4h de voluntariat que he de fer. :) Els nens em diuen Miss Silvia, jajaja! I quan es despisten, la mestra els diu "focus", en plan "concentra't". Això potser us sembla irrellevant, però la meva excusa per haver-me passat tot el finde sense fotre ni l'ou -acadèmicament- era que m'estava intentant concentrar amb el Sheperd i l'Everick, i els meus companys de pis em van ensenyar la paraula "focus", que s'ha de pronunciar "foucus", perquè si dius "focus" els sembla que estàs dient "fuck us" que vol dir "que nos jodan"...

I va, per avui ja n'hi ha prou... A nivell de rugby, estic a tope! Vaig als entrenos de les 7 del matí (per poder seguir dormint fins les 11 sense sentir-me malament) i a les tardes he demostrat que sé placar. Home, és que sóc una taurona! No sé si aquest finde jugaré, perquè encara em sembla que 15 noies per banda és multitud, però a mi m'han dit que porti les botes... (Que me les ha deixat la Huddy!) Així que bona nit, que ja són les 4... Sort que dormiré a la furgo! 9h de carretera fins a Tucson... Mamma mia!

Instal·lada del tot!

[A petició de ma mare (Hola, mama!) us deixo amb fotos de la posta de sol de dilluns. :) Intentaré fer un resum de com va tot per aquí, tot i que ja heu vist que sempre m'acabo enrotllant una mica...]

La platja d'Isla Vista

Tornem a la setmana passada. Dimarts a la nit em vaig mudar al meu pis! Finalment he trobat l'habitació més barata d'Isla Vista: 300 dòlars! Encara que costi de creure, aquí és una ganga, en serio! I la comparteixo amb el Nick, a l'altra habitació hi ha l'Stanley i un altre Nick i al menjador hi ha la Chelsea i les seves dues rates (rollo hàmsters però més grans i amb cua...). Crec que fa uns dies us vaig dir que aniria a viure a un menjador, perquè en principi havia signat contracte amb el Jordan, però l'endemà aquests em van dir que si volia venir aquí, endavant, i com que és més barato i són més gent, viure aquí és més divertit! (Un altre dia ja faré fotos del pis.)

Un pelicà a la Lagoon

Pel que fa a les assignatures de la uni, ja no en faig cap de les que vaig escollir des de Barcelona (avui he deixat Alemany). Finalment faig Teatre chicano, Cinema del medi natural i humà, Recerca en Ensenyament en Contextos Socioculturals i m'he convertit en ajudant de recerca d'una professora de lingüística (no em paguen, però compta com una assignatura). Ja us vaig dir que teatre molava, doncs ara ja va en serio: Aquest trimestre farem unes obres d'improvisació sobre l'assetjament sexual en diferents formacions de treballadors de diferents sectors de la uni. Cinema pot semblar que no fotem res, però és el dossier de lectures més gruixut que tinc (230 pàg) i és súper interessant! Torna a rondar-me pel cap el tema dels documentals... :) I de les dues coses de recerca encara no us en puc dir gaire res perquè encara no hem començat en serio. Per la de context sociocultural hem d'anar a fer d'observadors participants i prendre notes i tal a dos llocs. A mi m'ha tocat una mena d'esplai extraescolar (començo avui!) i una escola primària. Així que aviat us en parlaré amb més detall. :)

Bombons Roca, toma ya!

I la vida per aquí... Doncs molt bé! Estem tan a prop de Mèxic que aquest finde (ja que no tinc classe els divendres i ahir va ser festa en honor a Martin Luther King) vaig pensar "Welcome to Tijuana, tequila, sexo y marihuana" però al final vam dir de postposar-ho pel febrer (que tenim un altre finde llarg), ja que sembla que la idea ha agradat a més gent. Divendres vaig estar a la primera festa americana total, en una casa plena de gent i gots vermells i tal... I casualment era al mateix carrer que casa el Nil! Però va ser com raro perquè quan vam arribar (hi vaig anar amb l'Stanley i l'altre Nick) a les 22h, alguns ja no s'hi veien i a partir de les 12 la gent ja anava marxant... Es veu que les festes aquí comencen i acaben d'horeta... Diumenge vam tenir festa de novates de rugby! Aquí les novates ens diem "rookies" i ens havíem de disfressar de peixos lletjos i criatures marines anti-sexis... I les veteranes (que anaven de marineres sexis) ens van preparar una festa que va començar a les 12 del migdia i que a les 5 de la tarda me'n vaig anar a dormir. Les fotos estan vetades, ho sento.

I ja tallo, que  me n'he d'anar a observar nens! Avui m'he llevat a les 6:45 per anar a l'entrenament matinal dels dilluns i els dimecres a les 7h! Més que rugby semblava atletisme, però es veu que és perquè aguantem tot el partit sense cansar-nos... En fi, vida sana! Quan he tornat he dormit fins les 11h i després d'esmorzar, mentre endreçava una mica, m'he posat el cd Coratge (Obrint Pas) perquè no sé com tenia cert sentiment de mare pàtria. Més tard m'ha aparegut al facebook que s'acabava de declarar la sobirania de Catalunya! M'encanten les casualitats!